LA MARATÓ, LA REINA DE L'ATLETISME

 

La Marató és la Reina de les proves de l’atletisme, és una cursa de llarga distància de 42,195 metres, ni un de més, ni un de menys. 

 

El 23 de juny de 1894 es va decidir a París recuperar els antics Jocs de la Grècia Clàssica, adaptant-los a l’època moderna i fent-los amb caire internacional per “contribuir a la construcció d’un món millor i més pacífic” i “educar la joventut a través de l’esport, practicat sense discriminació de  cap classe i dins de l’esperit de la comprensió mútua, amistat, soidaritat i joc net”. Es va decidir que els primers Jocs Olímpics de l’Era Moderna es farien el 1896 a Grècia, i que s’anirien celebrant cada 4 anys a diferents ciutats, i seguint la idea de l’historiador Michel Bréal, es va crear la cursa de llarga distància batejada com a Marató, per homenatjar així la Grècia Clàssica i la cursa que el guerrer Filípides va haver de fer el 490aC entre Atenes i Marató per comunicar la victòria de l’exèrcit atenenc contra el persa.

Actualment homes i dones podem gaudir de recórrer aquesta distància màgica, però no sempre ha estat així, no va ser fàcil per a les dones poder participar de la festa maratoniana. El 1967 l'intrèpida Katherine Switzer es va inscriure a la Marató anual de Boston com a KV Switzer, per no aixecar sospites del seu sexe, ja que la prova estava reservada als homes. Va creuar la línia de sortida amb el seu dorsal, el 261, i quan a mitja cursa un dels jutges va veure que hi havia una dona, va intentar apartar-la, però el seu entrenador i el seu promès, que també corrien, l’hi ho van impedir, i no sense entrebancs, va poder continuar fins a la meta, acomplint els 42,195 metres. 

 

Diumenge 12 de març de 2017 celebrem la 39a edició de la Marató de Barcelona.

Com va arribar a celebrar-se la Marató a casa nostra?

 

Ramon Oliu, un enginyer instal.lat als Estats Units, on, als 47 anys va començar a córrer pels beneficis i el plaer que li aportava, corria habitualment pel carrer, i es va aficionar a fer anualment la Marató de Nova York. El 1977 va arribar a Barcelona i va seguir amb la seva afició deixant bocabadada a la gent que el veia córrer amb pantalons curts pel carrer, en aquella època només es corria per dins dels recintes esportius, i el tractaven de sonat. Oliu va voler saber on era la propera Marató que se celebraria, i va quedar decepcionat en saber que aquí no n’hi havia cap, a part de la del Campionat d’Espanya, que era per a professionals. No es va conformar i va trobar la gent adequada per finalment crear la Comissió Marathon Catalunya, i posar fil a l’agulla a la que seria la Primera Marató Popular de tot l’Estat Espanyol. I justament va ser el 12 de març de 1978, per falta de permisos a Barcelona, que 185 corredors van participar a la 1a Marató popular feta a Palafrugell, fent un recorregut pel Baix Empordà. El 1979 tampoc no es van aconseguir els permisos per portar la prova a la capital catalana i es va haver de tornar a celebrar a la població empordanesa, aquest cop amb una participació de 308 corredors. 

 

Va ser el 1980 que Barcelona va accedir a fer la Marató, i s’hi van inscriure 956 persones. Narcís Serra, alcalde en aquell moment de la ciutat, va donar el tret de sortida al costat del tinent d’alcalde Pasqual Maragall, al mateix temps que es va donar una canonada des del Castell de Montjuïc, la sortida va ser tan espectacular, que sembla que va ser en aquell moment que als dos polítics se’ls va posar la idea al cap de celebrar uns Jocs Olímpics. En les primeres edicions però, els carrers no estaven tallats al trànsit, i de vegades els corredors havien d’esperar la senyal dels urbans per a poder continuar la cursa. L’any 1984, quan Barcelona va sortir com a candidata als Jocs Olímpics, que l’increment de participants a la Marató es va disparar, sobretot dels corredors internacionals. 

La Marató de Barcelona va tenir també l’honor, l’any 1995, de ser la primera cursa en què es va utilitzar el Xip, una rodoneta de plàstic que es col.loca a la sabatilla i serveix per a cronometrar el temps exacte que un corredor tarda entre la sortida i la meta. El xip també permet saber el nombre exacte de corredors que surten, i per tant, els abandonaments reals que hi ha durant la prova. Actualment és difícil concebre una cursa atlètica sense utilitzar el xip.

Una setmana abans de la prova, apareix a Barcelona una línia blava que ressegueix el recorregut exacte de la cursa, és la línia que confirma oficialment que el recorregut té 42 quilòmetres i 195 metres. El recorregut vol ser el màxim d’atractiu possible, i esdevé un alicient pel corredor local per poder passar per davant dels llocs més emblemàtics de la seva ciutat, com per als corredors de fora que poden conèixer la ciutat des d’una perspectiva que no podran conèixer cap altre dia. Tant és així, que la meitat dels 20.000 inscrits que té actualment la prova són estrangers, fent de la Marató un dels esdeveniments que posiciona Barcelona com a ciutat turística.

 

Mariona Cairó

Membre de l'AGUICAT

 

Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    Judit Segarra (domingo, 12 marzo 2017 01:53)

    Felicitats!
    Molt interessant! Amb tanta passió venen ganes de participar-hi!

  • #2

    Anthony Jacobson (domingo, 12 marzo 2017 14:25)

    Molt interesant!