FREE TOURS

Fa uns dies ens congratulàvem que al Regne Unit, l'Autoritat d'estàndards publicitaris (ASA), advertís les males praxis dels mal anomenats Free Tours: allà, les empreses hauran de deixar clar obligatòriament que la propina és totalment voluntària i també hauran d'explicar que el guia que recull la propina està obligat a pagar l'empresa per cada persona que hi ha al grup.

La nostra alegria no es deu tan sols a la crítica que en fa un òrgan regulador oficial, sinó a com de mica en mica surt a la llum quin és el model de negoci d'aquestes empreses. Des de l'AGUICAT volem aportar una mica més de llum a partir del nostre coneixement del sector i de l'experiència d'alguns associats que han realitzat aquest tipus de visites.

A Catalunya ja fa uns anys que es van establir aquests tipus d'empreses després que la Generalitat liberalitzés la professió de guia en espais públics. Ràpidament van desembarcar les grans multinacionals dels Free Tours fins a arribar a unes 15 empreses avui dia. Aquests poderosos lobbies ja fa temps que es mouen a nivell europeu venent les seves falses grans virtuts per fires de turisme, plataformes d'informació turística, premsa i administracions.

 

El seu creixement sovint s'ha venut intencionadament com:

 

1. Nova economia col·laborativa,

2. Nova forma de guiatge més autèntica i dinàmica, feina per a joves, o com a conseqüència d'uns preus massa alts en productes turístics ja existents.

 

Nosaltres diem: "Ja n'hi ha prou!. Res més lluny de la realitat".

 

Anem punt per punt desmuntant els seus falsos arguments:

 

1. "Nova economia col·laborativa": Aquest model de negoci no és col·laboratiu però si nou, una nova forma d'economia submergida. "Paguem els nostres impostos", diuen les empreses. Bé, algunes empreses sí que en deuen pagar, d'impostos, els que no són evitables. En alguns casos, per no dir en la majoria, els guies estan obligats a donar-se d'alta d'autònoms o falsos autònoms (ja que només treballen per a una empresa a temps complet) i, en molts d'altres, no cotitzen enlloc. Els guies només facturen els seus serveis de pagament. Ara bé, i els serveis que es basen en propines?. El volum de feina i ingressos més important per als guies es basa en els tours gratuïts i aquestes propines no les declaren. Les empreses diuen que no són responsables del que faci un proveïdor extern amb aquests diners. Se'n renten les mans i agafen només el que els interessa de l'economia col·laborativa. A més, llancen cortines de fum dient que només posen en contacte client i proveïdor (ara esteu pensant tots en un portal de lloguer d'apartaments turístics, veritat?). Free: En català ho traduiríem com a "gratuït" i resulta que aquestes visites no en són. Tots sabem que no hi ha res de franc en aquest món i més si hi ha una empresa amb inversors al darrere. Potser seria més indicat però llarg dir feel free to pay what you want ("pagui el que vulgui"). De fet a l'inici de la visita el guia avisa el seu públic que la visita no és gratuïta i que espera ser retribuït amb les propines que li vulguin deixar d'acord amb les seves possibilitats i satisfacció. Possiblement també ens explicarà que ell viu d'això, que com a autònom ha de pagar la quota de la Seguretat Social i que la visita podria estar valorada en uns 20 euros. El que no us explica mai, ja que ho té completament prohibit, és que els guies paguen obligatòriament a l'empresa entre 3 i 5 euros per participant a la seva visita, o un percentatge del total de la recaptació. Això faria lleig de dir, oi? Si algú n'ha estat usuari es preguntarà com sap l'empresa la quantitat de visitants que porta cada guia. Per què, doncs, algú de l'empresa ens col·loca un gomet o ens fan una preciosa foto de grup tot just a l'inici de la visita? Un guia de free tours amb un grup gran pot arribar a recaptar més de 200 o 300 euros en una sola visita gratuïta, fent que quasi tots els seus ingressos siguin lliures d'impostos. Però si el guia treballa per a una empresa nova o amb poc èxit i surt amb 2 persones pot acabar fent una visita de 3 hores per 10 euros o acabar perdent diners. Això potser és encara més trist. D'altra banda, la visita gratuïta serà l'esquer per vendre les altres de pagament a preus com els de la resta de la competència però on els seus guies cobren una misèria. Així doncs, ni gratis ni economia col·laborativa.

 

2. "Donem una alternativa laboral de futur a molt joves preparats": Que hi ha molts joves sobradament preparats ni de broma ho posarem en dubte. Les noves generacions pugen amb força i amb molts coneixements. La crisi actual ha portat a l'atur molts joves i d'altres no tan joves del nostre país molt preparats, com historiadors, historiadors de l'art, filòlegs, geògrafs, arquitectes, etc. Segurament alguns poden tenir vocació de guies però no poden exercir com a tal als recintes on l'habilitació és necessària (BCINs) ja que la Generalitat va decidir deixar de convocar exàmens per a l'obtenció de l'habilitació l'any 2012. Afortunadament, hem aconseguit que això canviï i es tornarà a habilitar nous guies amb un sistema nou que també reforçarà el reciclatge dels guies ja habilitats. Aquestes empreses s'han aprofitat en part d'aquesta situació per trobar mà d'obra barata disposada a tot, fins i tot a treballar gratis per la falta d'alternatives. Estarem tots d'acord que això no és una alternativa laboral de futur sinó la desprofessionalització d'una bonica professió i la destrucció de llocs de treball dignes d'acord amb la nostra preparació, coneixements i idiomes. Aquest camí no és el de la innovació sinó del retrocés a una època en què es treballava per la voluntat per tal de no morir de gana.

 

També podeu llegir als webs d'aquestes empreses: "els nostres guies són experts en la matèria, dinàmics i empàtics". Respecte als seus guies, com ja hem esmentat, hi ha bons professionals, locals que estimen la ciutat, joves dinàmics, doctors universitaris... Desgraciadament, però, també hi han grans actors sense cap mena d'interès ni respecte per la historia ni pel nostre patrimoni, que vénen a fer la temporada d'estiu durant uns mesos i són capaços d'inventar-se les històries més inversemblants per tal de buscar el pur divertiment i la propina. Amb les anècdotes d'aquests tours podriem escriure un altre post i riure tots plegats. Com a turistes que no coneixem el territori és relativament fàcil ser enganyats amb aquestes pràctiques i a aquestes empreses no els importa gaire controlar-ho. Un fet que ens va sorprendre és com una d'aquestes grans empreses realitza el procés de selecció a partir d'una filmació d'un guia en proves. El vídeo s'envia a la central de recursos humans situada a un altre país on el seu personal valora només l'empatia del guia, la gestualitat, etc. sense donar cap importància al contingut. Precisament una de les grans reclamacions de l'AGUICAT és mantenir una habilitació emesa per l'administració que garanteixi precisament els nivells de coneixement dels guies a més de les nostres dots comunicatives. Creiem que aquesta és la manera idònia de garantir que els nostres visitants tinguin una imatge real i no caricaturitzada del nostre país.

 

D'altra banda, també podem escoltar o llegir: "Els nostres tours són millors i les crítiques ho demostren". Si busquem a Trip Advisor i altres webs similars tindrem la falsa sensació que són fantàstics i tot és positiu. Aquestes empreses han basat la seva promoció en aquestes plataformes. No entrarem en les falses crítiques que puguin escriure ells mateixos, pràctica habitual de moltes empreses de tot tipus. Durant la visita s'insisteix que els usuaris deixin les seves crítiques si estan contents amb el servei, i ja se sap que només els satisfets o molt emprenyats perdran el temps a fer una cosa així. És clar que si no estàs satisfet, en aquest cas és tan fàcil com no pagar un cèntim i oblidar-se del temps perdut.

 

"Fem tours autèntics i alternatius per a gent que no pot pagar la visita". Segons ells, un tour amb un guia habilitat és massa car però això no és cert. A casa nostra hi ha moltes empreses que ofereixen visites amb una gran varietat de preus, amb guies professionals i que paguen tots els impostos, tant l'empresa com el guia.

 

Per finalitzar i desmuntar el darrer argument creiem que, per desgràcia, fa gràcia que considerin com a "tour autèntic i alternatiu" un recorregut sobre Modernisme i Gaudí, un tour de tapes i flamenc o un recorregut històric pel Barri Gòtic de Barcelona, on actualment ja tenim un problema de massificació turística incrementat per l'aparició d'aquests grans grups. Venen a fer negoci fàcil i ràpid aprofitant-se de l'atractiu de la nostra ciutat, de la crisi que patim, de la falta d'inspectors i de l'existència de forats legals. 

 

Esperem que aquest post hagi servit per treure la bena dels ulls a ciutadans, Administració i visitants. El pròxim cop que us plantegeu visitar una ciutat, si realment teniu interès en conèixer-la i voleu participar d'un turisme més sostenible, confieu en un guia habilitat. Algú que hi viu, que hi treballa, que hi està arrelat. Un guia local vol dir precisament això, local, un professional que ha dedicat anys de la seva vida a preparar-se per a mostrar el territori on viu. El TURISME RESPONSABLE I DE QUALITAT és el turisme en el qual tothom hi guanya com ara els treballadors, els veïns i la ciutat… i no només els empresaris sense escrúpols i sense ètica, que ni tan sol han trepitjat Barcelona.