ITINERARI BOTÀNIC A LA MUNTANYA DE MONTJUÏC
Visitem el Teatre Grec i els jardins de Laribal i Miramar
Just al principi de la primavera, la Mireia Teixidó, de JardíTours, ens va acompanyar i redescobrir la muntanya de Montjuïc a través d’alguns dels seus jardins i les seves plantes. Ens vam trobar davant del Museu d’Arqueologia de Catalunya i ens vam dirigir cap als jardins de Laribal i el teatre Grec per baixar més tard pel costat de Miramar.
Fins a finals del segle XIX Montjuïc era una muntanya pelada amb alguns hortets i barraques. Va ser llavors quan comencen a sorgir les primeres iniciatives per enjardinar Montjuïc. En aquest context, Josep Laribal comprà uns terrenys, probablement amb la idea d’especular amb ells. El 1909 l’Ajuntament de Barcelona els hi va comprar per celebrar-hi l’Exposició Internacional de 1929. Va ser Jean Claude Forestier , director de Parcs i Jardins de París, qui els va convertir en els jardins que coneixem avui. Aquí va crear uns jardins essencialment mediterranis, tot i que hi trobem plantes d’orígens diversos.
La Mireia ens va explicar milers de curiositats sobre les plantes que anàvem trobant: l’arbre de l’amor, també anomenat arbre de Judea, floreix a principis de primavera i després fa una fulla en forma de cor, d’aquí el nom. Havíeu sentit a parlar del Gingbo biloba? És un arbre d’origen asiàtic considerat un fòssil vivent: és tan resistent que fins i tot va sobreviure a la bomba atòmica!
A Barcelona podem veure moltes palmeres però sabíeu que no totes són de la mateixa espècie? Vam aprendre a distingir les palmeres phoenix de les washingtònies. Mentre les fulles de la washingtònia tenen forma de ventall, les de les phoenix són més allargades i ens
poden recordar una pinta. Per cert, tot i que hem vist palmeres datileres, a casa nostra no fa prou calor i aquestes no tenen dàtils.
Després de passar per la font del Gat vam fer un descans al quiosc-bar Marcelino, al costat de la Fundació Miró, un lloc fantàstic per gaudir d’aquest parc i d’unes vistes espectaculars de la ciutat.
Durant la segona part de la visita vam passejar pels jardins de Miramar, concebuts també per Forestier per a l’Exposició Internacional. La major part dels guies no havíem baixat mai per aquesta banda de la muntanya i va ser tot un descobriment!
En ser el vessant més assolellat, és també on trobarem més espècies exòtiques. És el cas del gran alvocater que trobem davant de l’hotel Miramar. Aquesta espècie és originària de l’Amèrica tropical i, a l’igual que la palmera datilera, aquí no fa fruit. Peus d’elefant, jacarandes, arbres del corall, cirerers d’arboç o brugmansia són alguns dels noms que ens van acompanyar muntanya avall fins arribar a Drassanes, on com sempre ens esperava l’arbre de la llana, també conegut com amb el seu nom científic Chorisia o “palo borracho”. Fa un fruit amb forma de papaia que s’obre i conté una fibra similar a la llana. Quan floreix al juliol tothom ens pregunta per ell. Si no us ve al cap passeu-hi ara. Amb la calor que fa alguns arbres ja tenen el fruit!
Noemí Ortego
Escribir comentario