El passat mes de desembre en Marc Viñolas, guia oficial i membre de l'Aguicat, ens va fer una visita de formació a la ciutat de Tarragona. De la seva mà, vam fer un recorregut que ens va portar des de la Tàrraco Imperial fins al llegat modernista de la ciutat.
Sortint de l’estació de tren, i equipats amb radioguies, vam començar l’ascensió -sort de les escales mecàniques!- cap a la part alta de la ciutat. Vam creuar la Via Augusta -ara dita Rambla Vella- i vam arribar a la plaça de la Font, on vam aprofitar per entrar a l’Ajuntament a veure una de les obres més desconegudes de Domènech i Montaner: el mausoleu de Jaume I. Després de la profanació de les tombes reials l’any 1835, les despulles atribuïdes al monarca van arribar a la Catedral de Tarragona, i a principis del segle XX l’arquitecte modernista va rebre l’encàrrec de dissenyar un monumental mausoleu que les acollís. Però com bé sabeu, un cop la comunitat cistercenca va tornar a Poblet, Frederic Marès es va encarregar de fer els nous sepulcres reials, de manera que el Conqueridor no va arribar mai a estrenar el sepulcre dissenyat per Domènech i Montaner!
Després d’aquesta parada vam continuar la nostra ascenció fins al Passeig Arqueològic, on ens esperava l’estàtua de l’emperador August, el que va fer d’aquesta ciutat capital de l’Imperi del 27 al 25 aC. Sabíeu que diuen les males llengües que era un hipocondríac de mena? Sembla ser que el dia que havia de marxar cap a Cantàbria hi havia tempesta, així que ell va interpretar que Júpiter li enviava un senyal perquè no anés a la batalla, i així ho va fer: va decidir dirigir la guerra des de Tàrraco.
Continuant el nostre passeig vam arribar a la terrassa més alta de Tarragona, allà on hi havia hagut el temple romà i on ara tenim la Catedral, obra de transició entre el romànic i el gòtic i recentment restaurada. Ja de baixada, vam visitar l’imprescindible Museu Arqueològic, el Circ Romà i la Torre del Pretori, des d’on vam gaudir d’unes vistes meravelloses de la ciutat. I com no podia ser d’una altra manera, després de veure l’amfiteatre, ens vam acomiadar al Balcó del Mediterrani, tocant ferro.
Moltes gràcies, Marc!
Noemí Ortego
Membre de l'AGUICAT
Escribir comentario