· 

RAMBLEJANT AMB L'AGUICAT

EL DIA EN QUÈ VAM TORNAR A PASSEJAR PER LA RAMBLA

 

Ajuntar 30 guies per fer una visita de franc un diumenge és un repte... però si és per al Dia del Guia, i a proposta de l'AGUICAT, que ja té 320 membres, es pot aconseguir: de fet, ho vam aconseguir! Pel que fa al públic, encara va ser més fàcil d'animar: en dos dies es van omplir les visites del dia 25 de febrer.

 

Hi havia distribuïts al llarg de la Rambla una trentena de guies, que es van anar alternant per rebre un total de 130 visitants. Es van dividir els 1200 metres del passeig en 4 trams, des de davant del Cafè Zurich fins al monument a Colom. Els guies es trobaven al final del seu recorregut amb un company i li cedien el grup, l'auricular i la paraula.

 

Feia el diumenge ideal per recuperar la Rambla per als barcelonins. Fins i tot aquells assistents escèptics que, en sortir de Canaletes, es posaven els auriculars amb cara de "què m'has d'explicar a mi" van omplir d'elogis els qüestionaris del final de la visita.

Una colla de guies havien estat preparant amb especial cura les explicacions i les fotos que cada narrador va personalitzar i fer seves. Els dos guies-actors (gràcies, Mr George Orwell i Sra florista/soprano!!!) van sortir a disparar o cantar cada vegada que s'hi va acostar un grup. Al final, fins i tot alguns dels visitants es van endur una rosa si sabien respondre una pregunta sobre l'òpera La Bohème: "Mi chiamano Miiiimi…"

 

Aquell diumenge vam convidar a La Perrichola, Sant Ignasi de Loyola, Mossèn Cinto, la Monyos, Hans Christian Andersen o l'Ocaña a fer un volt amb nosaltres. Vam aturar-nos davant del que havia estat el Cinema Martí, el primer de Barcelona, vam fer safareig sobre l’hotel on va dormir Manolete, vam comprovar que encara hi ha el forat fet pels talons de les senyoretes que esperaven clientela o, que hi ha qui no ha vist mai tot i passar-hi un centenar de vegades per davant, el monument a Mary Santpere.

 

Al final del matí vam celebrar el diumenge assolellat fent el guiri i comentant la feina i el gust de fer-la per gust. La Rambla sempre serà nostra... i no ens la prendran, ni a nosaltres ni a tots els que ahir, avui i sempre hi han passat una bona estona. Ernest Hemingway el va considerar el passeig més bonic del món i, en el Dia del Guia, molts de nosaltres vam pensar que, alguns moments especialment assenyalats, tenim l'ofici més bonic del món.

 

Portar gent local sempre fa una mica de cangueli, però les persones que havien seguit la convocatòria a la revista Time Out, a l'Associació d'Amics de la Rambla o l'Associació Km0 venien disposats a una enriquidora i agradable passejada dominical.  

Montse Faus

Membre de l'AGUICAT

Podeu descarregar-vos fotos i vídeos d'aquest dia aquí

Escribir comentario

Comentarios: 0