TURISME I CRISI COVID-19, UNA SEGONA OPORTUNITAT?

Que aconseguir el famós turisme de qualitat passava per racionalitzar el sector és quelcom que feia temps que alguns dels que ens dediquem a això des de fa anys, ja veiem. Que la quantitat de turistes rebuts en un destí, en el nostre cas Barcelona, no podia créixer i créixer any rere any sense tenir conseqüències negatives, també era una cosa obvia. El que ningú imaginava era que tot quedaria paralitzat d’una manera tan dràstica. 

Tot i això, una situació tant dramàtica com l’actual, potser ens acabi servint per a que aquell turisme salvatge que ens devorava, fins al març, comenci a canviar.

Som molts els guies que ja fa temps vam apostar per més qualitat i menys quantitat. Molts, els que compartiem el malestar dels veïns de zones turístiques de la ciutat, dient que no era lògic ni raonable que els grups de 40 o 50 persones es moguessin per la ciutat seguint un únic guia, que per poder ser sentit per tothom, havia de fer servir un altaveu. Que no era segur tenir els carrerons estrets del Barri Gòtics colapsats per grups gegants, escoltant les explicacions d’un guia i impedint el trànsit de la resta de vianants. O les places més obertes, plenes de gent esperant l’inici d’un free-tour d’aquells que, si no hi ha un mínim de participants esperen a tenir-lo, perquè si no hi ha prou gent, potser la propina recollida al final no serà prou llaminera.

Però ara tot això ha canviat. Els hotels comencen a plantejar-se un certificat “covid free” que garanteixi la seguretat dels seus clients i dels seus treballadors. I potser ara és el moment que les ciutats turístiques també ho facin. Com? Molt fàcil. Regulant. Regulant els fluxos de persones. Evitant aglomeracions. Intentant millorar allò que el boom turístic dels últims anys ha fet malbé. Sense una llei municipal que impedeix a un tour operador organitzar una visita per a més de 20 o 25 persones, el tour operador no ho farà; perquè quantes més persones formen el grup, més guanyarà. Sense una llei municipal que obligui a fer servir radioguies en un recorregut peatonal pels seus carrers, es difícil que es facin servir. El seu cost incrementa el preu del producte. O encara més, en redueix el benefici per l’intermediari. Si qualsevol que arribi a una ciutat pot comprar-se un paraigües i posar-se a explicar a canvi d’una propina, aquest qualsevol voldrà fer-ho per a quants més, millor. Perquè a més gent, més propina. I a més, neta d’impostos.

L’any 2016 va nèixer l’Aguicat, l’Associació de Guies de Turisme Habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat. Davant la impossibilitat d’aconseguir unes lleis que regulessin aquests i altres aspectes negatius de la nostra professió, vam decidir crear un codi de bones pràctiques. Consells i recomanacions que alguns dels nostres clients han començat a tenir en compte, però que no son més que això, consells. Consells que intenten millorar la qualitat de la nostra feina, la satisfacció dels nostres clients i sobretot, les condicions de vida dels qui viuen a la ciutat. Però ara el Covid-19 ho canvia tot. Perquè a més aglomeracions, menys distància de seguretat. A més aglomeracions, més soroll i per tant, més necessitat d’alçar la veu perquè tothom escolti allò que el guia explica. Però, què passaria si espais com el Barri Gòtic o el Born tinguessin aforament? I no parlo de fer espais tancats de pagament, no. Parlo de protegir espais convertint-los en el que són, Béns Culturals d'Interès Nacional, i per tant de regular-los per garantir que es visitin d’acord amb unes condicions apropiades per a tothom. Què passaria al Barri Gòtic si en lloc d’un grup nombrós de 50 persones, només hi poguessin circular grups de 20 o 25? Al final els visitants potser serien els mateixos, però les aglomeracions serien més fàcils d’evitar. D’aquesta manera tindrem un espai protegit per la ciutat, però també pels seus visitants i pels guies turístics que els acompanyessin. Guies professionals, habilitats, formats i conscients que quan parlem durant una visita del passat, ho hem de fer respectant el present i preservant el futur. Guies amb salaris dignes, com a professionals autònoms o com assalariats, però treballant dignament. Per un sou o per uns honoraris, no per una propina. Cotitzant pel que guanyem i contribuint així també a generar riquesa en les nostres ciutats, i no fent créixer més i més l’economia sumergida.

Quan l’emergència sanitària acabi i comencem a intentar recuperar l’economia i amb ella el turisme, tenim una oportunitat magnífica. Es l’oportunitat de tornar a començar, gairebé des de 0. No ho heu pensat mai en allò de “si pogués tornar a començar sabent el que sé ara!?”. Doncs aquí és on som. Havent de tornar a començar i sabent les conseqüències de no fer-ho bé. Per un país com el nostre, pioner tantes vegades i en tantes coses, potser és l’oportunitat de seguir innovant i fer-ho ara canviant la gestió del turisme. Definint de nou quina és la qualitat i la quantitat d’aquest turisme que fins fa poc alguns havien començat a odiar i que ara molts ja estem començant a trobar a faltar.

Lourdes Reixach

Guia Habilitada i associada de l'AGUICAT